Escrit per Peix - dimarts, 4 d’octubre de 2011
Un dia vaig posar-me a escriure. Però com que era un gandul vaig preferir no pensar i deixar que la meva mà esquerra damunt d'un paper i amb un llapis agafat fes gargots. Lògicament el resultat va ser tan i tan desastrós que no hi havia cap idioma que s'assemblés a aquelles paraules noves. Però em van agradar i les vaig llegir i rellegir una vegada rera una altra. Me les sabia de memòria i les repetia constantment. I cada paraula mica en mica va anar agafant un significat nou, un significat únic. I vaig crear un nou idioma amb una nova visió del món.
 

5 comentaris.

  1. Jpmerch - 4 d’octubre de 2011 a les 10:39
    M'agrada la idea.
  2. Llop Estepari - 5 d’octubre de 2011 a les 17:06
    És un procés creatiu força interessant. Normalment l’escriptura ha sorgit sempre de la necessitat d’expressar una llengua. Tu ho has fet a l’inrevés.
    Podries retallar uns quants papers de diferents mides i colors. A partir d’aquí el teu procés et portaria a crear una nova moneda. I fer-te ric, es clar. Sense ànim d’ofendre’t, ja et veig fent de banquer (ho sento si treballes en un banc).
    Un udol.
  3. Peix - 6 d’octubre de 2011 a les 19:42
    Jpmerch, sempre la pots provar la idea!

    Llop Estepari, per sort o per desgràcia no sóc banquer així que tranquil. Però em guardo aquesta idea tan bona i potser la poso en pràctica, de fet, a on visc, per Festa Major, durant molts anys he retallat papers per fer-los servir com a moneda per vendre begudes alcohòliques o no a les tantes de la nit. Per no fer-ho tan evident en diem tiquets ;)
  4. Adbega - 7 d’octubre de 2011 a les 17:08
    Te les penses totes tu!! A veure quan comparteixes aquest idioma amb nosaltres??
  5. Peix - 11 d’octubre de 2011 a les 14:30
    Algun dia, alguna dia :)

Alguna cosa a comentar?