Per contrarestar el text anterior, trec el meu alter ego del Poeta del Mató (recordem que fa poemes dolents que més valdria no publicar. Prometo que és l'última vegada que el faig sortir). Nota: És un simple poema. No té cap més explicació.
Canto i tu cantes
Canto i tu cantes
i ens trobem amb la mirada.
Les paraules que han escrit
ara són fetes per a nosaltres.
Malgrat la diferència tan gran
que ni el temps podrà minvar,
no perdo l'esperança
i un dia, serem amants.
D'aquí poc, faré un altre poema canviant el sentit del títol. Ara bé, serà com a Peix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada