El món Gos quan fuig

Escrit per Peix - dijous, 7 d’abril de 2011
Per suposat tot és ficció.

Em presento: Hola, em dic Dimas i el 10 d'abril celebro el meu sant.

El món Gos quan fuig

Existeix un tipus de persona que jo anomeno Gos quan fuig. Normalment és una persona desconeguda que veus poca estona malgrat tot et deixa marca durant molt de temps. Ni ha que són coneguts, fins i tot familiars.

A la vida hi ha tres consells clau que cal tenir en compte. El primer me'l va explicar un home gran que va ser el meu primer Gos quan fuig. El vaig conèixer mentre caminava pel carrer. Aquell dia vaig començar a entendre aspectes importants de la vida. El primer consell va ser:
-Fer atletisme t'ajudarà a no perdre objectes importants per a tu.
Al cap d'un moment em va prendre la cartera i va marxar corrents. Vaig entendre la frase i l'endemà vaig decidir anar a córrer cada dia.

Si et trobes un Gos quan fuig, moltes vegades el reconeixes de seguida però altres vegades no. S'ha de saber estar atent perquè no et pots despistar. No et podria dir quants a la vida te'n arribaràs a trobar, això depèn de la sort de cadascú.

Un dia en un banc en vaig conèixer un altre Gos quan fuig. De fet en vaig conèixer dos o tres, però només a un li vaig veure la cara. I més tard una senyora que també es trobava al banc, amb un principi d'atac d'ansietat quan tot s'havia arreglat, el banc buit i sense cap gos quan fuig a la vora perquè s'havien escapat cames ajudeu-me, em va dir:
-Si no hi poses res, no perdràs res.
Des de llavors, cada mes quan cobro la nòmina vaig al banc i trec tots els diners.

Ara la pregunta que suposo que t'hauràs estat fent durant tota l'estona: Jo puc ser un Gos quan fuig? La resposta és sí que pots. Però requereix preparació i de vegades no és fàcil. La majoria de la societat no pot entendre la gent que es converteix en Gos quan fuig. N'hi ha que ho són per necessitat i no han pogut triar ser una altra cosa. N'hi ha que són perquè s'hi han trobat i ja no en saben sortir. N'hi ha que ho trien i n'hi ha que només ho són de vegades. Alerta, ja veig que diràs que un Gos quan fuig és un lladre. Bé, sí. Ho és. Però el Gos quan fuig roba ràpid i sobretot, marxa corrents. La qüestió és acabar marxant a gran velocitat.

L'últim consell me'l va donar la que havia sigut la meva novia els últims 3 mesos. De fet no és un consell, és una estrofa modificada d'una cançó.
Si et trobes un Gos quan fuig,
els béns et prendrà (sense que tinguis temps a reaccionar);
però un fals amor
et pot enterrar.

No vaig entendre la frase fins que va treure la daga de la seva bossa. Havia d'actuar ràpid i em vaig convertir en Gos quan fuig. Li vaig prendre la bossa sabent que ella no feia atletisme i que havia cobrat la nòmina aquell matí i seguia el meu segon consell, i vaig marxar corrents. Ella em va voler seguir però va entrebancar-se i es va clavar la daga a la panxa que la va deixar dues setmanes a l'hospital. I quan es va recuperar em va denunciar: "Robatori amb intent d'homicidi voluntari i amb mala consciència, apa".

Tot plegat és molt absurd.
 

4 comentaris.

  1. Marina - 7 d’abril de 2011 a les 14:54
    Que dolent que ets, eh? Una mica d'Espinosa, una mica de "Xocolata desfeta" cap al final i una mica bastant de Peix's ideology. He rigut molt! Molt bo!
  2. Quadern de mots - 7 d’abril de 2011 a les 15:55
    Hola, jo no et donaré ni tres ni cap consell ,però, sí que et diré tres coses:

    1- La frase introductòria és molt escaient i necessària en aquests moments (jajajajaja).
    2- Felicita a en Dimas de la meva part, no fos cas que el dia 10 se m’oblidés.
    3- M’ha agradat el relat.

    Fins aviat.
  3. Adbega - 7 d’abril de 2011 a les 16:28
    Peix, tu no paris de sorprendre!
  4. Peix - 10 d’abril de 2011 a les 20:57
    Gràcies!

    Marina, he de comentar-te el teu conte de l'olivetti, però té massa nivell i encara no estic preparat.

    Quadern de mots, avui l'he felicitat.

    Adbega, em poses pressió si em dius això!

Alguna cosa a comentar?