Carnaval

Escrit per Peix - dimecres, 30 de març de 2011
Una nova proposta de Relats Conjunts


Et vaig voler entendre. Fins i tot vaig intentar ser com tu imitant el què feies, el què deies i com vesties. I vaig seguir-te durant molt de temps fins que un dia vam ser iguals amb barret, plomes i vestits lluents; però no vaig poder veure més enllà de la teva màscara.
 

10 comentaris.

  1. Adbega - 30 de març de 2011 a les 10:55
    Bon relat!
  2. Filadora - 30 de març de 2011 a les 13:42
    Boníssim!
  3. montse - 30 de març de 2011 a les 18:12
    M'agrada, aquest més enllà de la màscara.....?
  4. Marina - 30 de març de 2011 a les 20:09
    Ets bo, eh?
  5. Peix - 31 de març de 2011 a les 11:50
    Gràcies! :)
  6. Quadern de mots - 31 de març de 2011 a les 12:45
    Ja ho he trobat, no duies el mateix anell. Fixa-t’hi, però crec que per entendre'l és millor no se com ell. Bon relat.
    Fins aviat.
  7. Peix - 31 de març de 2011 a les 13:34
    Tens raó! No es pot ser completament igual!

    Ens quedem emmirallats en el què ens ensenyen a la tele, a les revistes, i renunciem a nosaltres mateixos per intentar assemblar-nos a una imatge que alguns volen que siguem.
  8. XeXu - 31 de març de 2011 a les 21:02
    Contundent! M'ha agradat, mai ens podem posar del tot a la pell d'una persona, si no som aquesta persona!
  9. deomises - 2 d’abril de 2011 a les 1:38
    Vaja, quina contundència en tan poques paraules!


    d.
  10. Elfreelang - 3 d’abril de 2011 a les 17:36
    Amb una brevetat punyent vas al moll de l'os! Molt bo!

Alguna cosa a comentar?