El petó

Escrit per Peix - divendres, 18 de febrer de 2011
Una nova proposta de Relats Conjunts



Tenia unes ganes boges per repetir el petó que ens va retrobar però mesos de convivència continuada havien convertit la nostra relació en una rutina insulsa. Hores i hores cadascú al seu ordinador mirant fotos, parlant per xats, comentant articles, imatges, frases... I cada dia, quan es feien quarts de nou del vespre, obríem el xat i ens preguntàvem, què, què fem avui per sopar amor? Una vegada li vaig demanar un petó, un d'igual com el d'aquell dia al mig del carrer. Però em va dir: -Va, no veus que estic parlant amb els amics ara?

Les ganes del petó es van tornar en necessitat. La necessitat es va convertir en angoixa. L'angoixa en desesperació, la desesperació en odi i l'odi en ràbia! I li vaig clavar un gran ganivet com un petó que arriba al fins al fons del cor.
 

15 comentaris.

  1. xinxeta - 18 de febrer de 2011 a les 16:00
    m'agrada. molt
  2. Carla - 18 de febrer de 2011 a les 18:12
    a mi també m'agrada molt!
  3. Anna Tarambana - 18 de febrer de 2011 a les 20:21
    Osti, quin mal rotllo. No m'ho esperava pas.
  4. Adbega - 18 de febrer de 2011 a les 20:39
    Hosti, que els petons són gratis, vols dir que no n'hauria aconseguit un d'igual o millor d'una altra boca?
  5. montse - 19 de febrer de 2011 a les 10:42
    Bon relat, on la tecnologia competeix amb la convivència.
  6. kweilan - 19 de febrer de 2011 a les 19:10
    Quin final més inesperat! Bon relat.
  7. garbi24 - 20 de febrer de 2011 a les 8:24
    hi han amors que maten.....
    final tràgic, que no li treu mèrit al relat
  8. zel - 20 de febrer de 2011 a les 22:52
    Osti, vas a totes, caram!
  9. XeXu - 20 de febrer de 2011 a les 23:52
    Que bèstia tu! Potser la rutina és cosa dolenta, però tampoc ens passem!
  10. Elfreelang - 21 de febrer de 2011 a les 22:11
    ôstia quina sorpresa més cruel el final...bon relat impactant!
  11. pepa guardiola - 22 de febrer de 2011 a les 1:00
    Refotre! si per un petò negat trau el ganivet, és perquè està de psiquiatra. Que s'ho mire tu!
  12. Peix - 22 de febrer de 2011 a les 13:09
    Gràcies a tots pels comentaris!

    Jo també penso que per un petó no n'hi havia per tant, però em va sortir un personatge una mica especial amb poca paciència, molta bogeria concentrada i amb una animadversió a la rutina bastant aguda!
  13. fanal blau - 23 de febrer de 2011 a les 10:05
    El relat és molt bo, Peix!
    Sort que és ficció...la d'aqust petó final!
    Paraula de comprovació: reset.
  14. McAbeu - 23 de febrer de 2011 a les 13:03
    No em deixar que la virtualitat superi a la realitat, sinó ja veus el que passa.
    M'ha agradat!
  15. Quadern de mots - 25 de febrer de 2011 a les 8:45
    M'ha agradat, però una mica la culpa d'això la tenen els blocs, d'un vas a un altra, de l'altra a l'un i és un no parar...i el temps passa...i ell espera. Hi ha petons que no poden esperar, sino mira el què pot passar.

Alguna cosa a comentar?