Son son, queda't son

Escrit per Peix - dilluns, 25 d’octubre de 2010

Em desperto i noto el fred que m'entra pel nas. Obro els ulls i veig que a l'habitació hi entra massa llum però si està tan i tan bé dins del llit que prefereixo dormir amb les persianes apujades. Avui decideixo no llevar-me i esperar-me a demà. Em poso a dormir profundament una bona estona fins que de cop sona el telèfon. No l'agafaré perquè m'he d'aixecar i fa molt fred. Per sort no insisteixen gaire i deixa de sonar de seguida. Hi ha molta llum a l'habitació i em tapo el cap amb la manta. Torna a sonar el telèfon. Tinc calor però a fora fa fred. Truquen a la porta. Jo estic dormint. Sona el telèfon. Truquen a la porta. Em tapo les orelles. Tinc calor. Sona el telèfon. La porta. Massa llum. Calor. Telèfon. Porta...

-NO!

Jo continuo dormint fins demà. Si trec la manta agafo fred i l'esforç del no m'ha deixat esgotat.

Continua llegint...

 

Noia llegint una carta davant una finestra

Escrit per Peix - dijous, 14 d’octubre de 2010


M'havia encantat mirant les parades de carn sobre el terra fangós de la pluja del matí. Se sentien crits per tot arreu dels venedors i la gent que comprava. Just sota la finestra un carro petit va descarregar tot de carn de vedella que havia perdut tot el color vermell i va pujar la fortor insuportable de la carn mig podrida. Em costava viure a sobre el mercat. Sempre m'havia costat però el meu pare tenia la majoria de les parades de carn i havia de controlar el negoci.

Acabava de dinar i ja havia sortit el sol. Aquella tarda em venien a buscar per anar a fer un passeig al llac que es troba a les afores. Sempre hi ha gent que riu, que juga i nens que s'empaiten. No hi ha gaire soroll i se sent l'olor de les fulles, les flors... M'agrada anar al llac perquè quan hi sóc miro el cel, i escolto el soroll de les branques que es mouen amb el vent i fan ballar les fulles, i dels peixos que salten dins del llac i fan onades que xoquen a la riba i no vull tornar a casa perquè tinc molta por quan he de tornar. El meu pare no vol que jo hi vagi i quan hi vaig s'enfada molt i després no em deixa sortir de casa durant una setmana perquè una noia bonica no surt al carrer si no es troba bé, i jo, em quedo mirant per la finestra com sempre faig i no em miro al mirall i la meva mare em cura i m'abraça.

Vaig agafar la carta que escrivia des de l'últim dia que vaig anar al llac. Vaig llegir-la per última vegada i molt trista vaig deixar-la sobre el llit. Jo m'estimava el meu pare i em vaig posar a plorar. Vaig mirar per la finestra, aquesta vegada vaig treure el cap per mirar tota la plaça i vaig sentir el crit de la meva mare mentre jo perdia l'equilibri i queia sobre aquella carn que acabaven de descarregar.


Una proposta de Relats Conjunts. Molt interessant, de debò!

Continua llegint...

 

Escrit per Peix - dilluns, 11 d’octubre de 2010

Fulles al terra moll de la petita pluja que va caient amb intermitència, el cel blanc dels núvols prims escampats per tot arreu i l'aire fred que et refreda el nas.

Avui t'has posat les botes de pell de color marró, els pantalons texans, la jaqueta marró fosc, el mocador blanc i la gorra de llana gris. I notes l'escalfor de les botes, l'escalfor de la jaqueta a les espatlles, el mocador al coll, de la gorra i pels genolls que freguen amb els texans notes el fred i la humitat de l'aire que puja cap a les cuixes.

En un camí fosc envoltat de xiprers i d'una tanca de fusta, mires més enllà on hi ha un camp verd intens il·luminat pel blanc del cel. I al fons es veu un camí, una tanca, uns xiprers...

Continua llegint...

 

Escrit per Peix - dimecres, 6 d’octubre de 2010

Triar és molt difícil.

Continua llegint...

 

El desig

Escrit per Peix - dilluns, 4 d’octubre de 2010

Es va passar tot el dia esperant que es complís el seu desig i de tant que hi va pensar no es va adonar que el seu desig se li va complir moltes vegades però de formes diferents. En canvi el que volia no va arribar i es va deixar perdre tota la resta.

I ara una cosa completament diferent:

..............................................................

..............................................................

..............................................................


Instruccions d'ús:
- Agafa un retolador permanent
- Escriu el primer que et passi pel cap sobre les línies
- Pensa el què has fet
- Intenta esborrar el què has escrit
- Odia'm a mort per haver-te fet pintar la pantalla
- Fes-te entendre que has sigut tu
- Tanca l'ordinador
- Surt al carrer
- Torna a entrar a casa
- Agafa les deixalles
- Surt al carrer
- Llença les deixalles al seu contenidor corresponent
- Torna a casa
- Pensa en la pantalla
- Pensa en la pantalla
- Pensa en la pantalla
- Pensa en la pantalla

Continua llegint...

 

Caminant

Escrit per Peix - diumenge, 3 d’octubre de 2010

Quan s'acosten les últimes hores tens por i la temptació d'agafar el camí fàcil és gran. La decisió pot estar presa però anunciar-ho és tan difícil que cada vegada que hi penses s'accelera el teu pols i la repiració no et dóna l'aire suficient, i t'ofegues, i tremoles, i perds la força del teu cos.
Voldries continuar sense tocar res perquè en el fons no és tan dolent i si vols pots tenir prestigi i ser influent, i et demanen ser important però no t'agrada. Alguns et diran que no et vols fer gran. Tu et diràs que no et vols fer gran. I és per això que sempre has agafat el camí fàcil.

Continua llegint...