L'autobús

Escrit per Peix - dimarts, 22 de juny de 2010

Quan es van obrir les portes vaig arrencar a córrer per no perdre l'autobús. Vaig pujar per les escales mecàniques tan ràpid com vaig poder entrebancant-me amb tothom i entre crits d'un grup de guiris amb xancletes vaig fer-me pas fins al final de la pujada on vaig tombar cap al passadís de l'esquerra. Cada vegada corria més ràpid. M'imaginava ser un corredor que es troba en un gran estadi olímpic al mig dels cent metres llisos però estava a la sortida del metro i els meus pulmons volien sortir segurament per com els maltractava. Vaig pujar les escales creuant els dits amb força per veure l'autobús blau i quan vaig arribar a dalt, sí, encara hi era! Vaig córrer content cap a l'autobús però aquest va arrencar, no el podia perdre ara! Correria fins al semàfor a veure si em podia recollir allà. Vaig córrer girant el cap i aixecant el braç perquè l'autobús em veiés i parés però no em veia. Em feien mal les cames de tant córrer i tenia mig autobús que em saludava quan sense fixar-me vaig posar el peu dins d'un escocell on reposava i m'esperava pacientment un arbre gros i fort que vaig abraçar amb tanta força que el crec que vaig sentir no sé si va ser del meu cos o del seu tronc.

Continua llegint...

 

Poc atent

Escrit per Peix - dijous, 10 de juny de 2010

Després d'ajudar a pintar una habitació, de canviar les bombetes del menjador i de moure les plantes d'un cantó a un altre a la casa del seu veí, l'Enric li demana ajuda perquè se li està inundant la casa per una fuita d'aigua al lavabo. El Manel, el veí, li diu molt amablement que no pot perquè amb tot el merder no ha tingut temps de rentar els plats del dinar i que tanqui l'aixeta de l'aigua que no costa res. A més a més hauria d'estar content perquè no li caldrà passar la fregona.

L'Enric, li dona les gràcies per haver-lo pogut ajudar i marxa a casa seva, concretament al labavo, i es passa quatre hores mirant com surt aigua de sota la pica. Està trist perquè ha hagut de marxar i no ha pogut ajudar a rentar els plats de casa el Manel. Se sent malament perquè ell no és el centre del món i quan li ha demanat ajuda per la fuita ha sigut com si volgués tenir tot el protagonisme. La pròxima vegada procurarà pensar més en els altres.

Continua llegint...