Escrit per Peix - dilluns, 1 de novembre de 2010
Seu al llit i amb la guitarra toca una cançó que et transporta en una sala immensa i un dia de fa anys. Recordes tot de dies fins avui i no entens res. T'aixeques i li dius amb ulls brillants a on et porta i marxes corrents lluny de tothom cap a dalt de la muntanya. I des d'allà dalt sents una escalfor als ulls i et puja la barbeta i com que no hi pots fer res et deixes anar durant una bona estona fins que es fa tard i has de tornar abans que et comencin a buscar. Quan tornes ningú diu res i estàs tranquil i mica en mica, comences a saltar, a cantar i acabes rient i ballant però sense voler oblidar res.
 

0 comentaris.

Alguna cosa a comentar?