Noia llegint una carta davant una finestra

Escrit per Peix - dijous, 14 d’octubre de 2010

M'havia encantat mirant les parades de carn sobre el terra fangós de la pluja del matí. Se sentien crits per tot arreu dels venedors i la gent que comprava. Just sota la finestra un carro petit va descarregar tot de carn de vedella que havia perdut tot el color vermell i va pujar la fortor insuportable de la carn mig podrida. Em costava viure a sobre el mercat. Sempre m'havia costat però el meu pare tenia la majoria de les parades de carn i havia de controlar el negoci.

Acabava de dinar i ja havia sortit el sol. Aquella tarda em venien a buscar per anar a fer un passeig al llac que es troba a les afores. Sempre hi ha gent que riu, que juga i nens que s'empaiten. No hi ha gaire soroll i se sent l'olor de les fulles, les flors... M'agrada anar al llac perquè quan hi sóc miro el cel, i escolto el soroll de les branques que es mouen amb el vent i fan ballar les fulles, i dels peixos que salten dins del llac i fan onades que xoquen a la riba i no vull tornar a casa perquè tinc molta por quan he de tornar. El meu pare no vol que jo hi vagi i quan hi vaig s'enfada molt i després no em deixa sortir de casa durant una setmana perquè una noia bonica no surt al carrer si no es troba bé, i jo, em quedo mirant per la finestra com sempre faig i no em miro al mirall i la meva mare em cura i m'abraça.

Vaig agafar la carta que escrivia des de l'últim dia que vaig anar al llac. Vaig llegir-la per última vegada i molt trista vaig deixar-la sobre el llit. Jo m'estimava el meu pare i em vaig posar a plorar. Vaig mirar per la finestra, aquesta vegada vaig treure el cap per mirar tota la plaça i vaig sentir el crit de la meva mare mentre jo perdia l'equilibri i queia sobre aquella carn que acabaven de descarregar.


Una proposta de Relats Conjunts. Molt interessant, de debò!
 

13 comentaris.

  1. kweilan - 14 d’octubre de 2010 a les 22:46
    Què ben escrit! I què trist també! Benvingut als Relats Conjunts. Bona estrena!
  2. Elvira FR - 15 d’octubre de 2010 a les 1:19
    Em copio de kweilan i et diria el mateix! una estrena de traca i mocador! molt bon relat!
  3. fanal blau - 15 d’octubre de 2010 a les 9:25
    Un text dramàtic però bona proposta!
    Benvingut/a a Relats Conjunts!
  4. Anna Tarambana - 15 d’octubre de 2010 a les 13:45
    Que trist! Molt bon relat!
  5. montse - 15 d’octubre de 2010 a les 13:49
    Molt bon relat, m'agrada veure com posa remei, escrivint i llegint, per consolar la seva tristesa engabiada.

    Salut!!!
  6. garbi24 - 15 d’octubre de 2010 a les 18:07
    Molt bona estrena, llàstima que la noia no pugui ser més feliç, gairebé tothom la veu trista.
  7. Anna - 16 d’octubre de 2010 a les 15:01
    Molt bon relat i molt trist, fins i tot tràgic. Felicitats per l'estrena!
  8. XeXu - 16 d’octubre de 2010 a les 16:49
    Ostres, quina història més trista i tràgica! Però molt ben escrita, això sí.
  9. barbollaire - 21 d’octubre de 2010 a les 15:10
    Buf!! És molt, molt, bona!!!
    Felicitats!!!

    (Ah! I t'aviso: el Relats Conjunts creen addicció!)
  10. Peix - 22 d’octubre de 2010 a les 9:15
    Moltes gràcies a tots!

    Realment és molt divertida i interessant la proposta de Relats Conjunts!
  11. Rita - 24 d’octubre de 2010 a les 9:55
    Diré el mateix que la resta, sóc poc original... :P

    Bon relat i molt ben escrit! Una bona estrena!
  12. Pilar - 24 d’octubre de 2010 a les 23:34
    M'agrada molt el teu relat. El trobo molt descriptiu i ben ambientat. escrius molt bé. Felicitats!
  13. Alyebard - 4 de novembre de 2010 a les 13:32
    Molt bo!

Alguna cosa a comentar?