Les muntanyes

Escrit per Peix - dissabte, 17 de juliol de 2010
Durant molt de temps corre per arribar a una meta i per alguna raó aquesta s'allunya cada vegada més. Corre i sap que per més que corri no hi arribarà mai. Però continua corrent. Sembla que no es cansi. Un dia gira el cap i mira enrere. Veu a les muntanyes una tempesta que comença a desfer-se i s'adona que no vol arribar la meta sinó que corre per escapar-se de la tempesta. Mica en mica va frenant i deixa de córrer per continuar avançant caminant. De cop tot el seu voltant és més tranquil i gira el cap altre cop i veu com la tempesta s'ha transformat en un pluja fina. No necessita seguir més la meta i para i seu a terra. Els núbols ja són blancs i es perden lluny, molt lluny. No plou i el sol il·lumina la muntanya atapeïda d'arbres i petits animals que es desperten amb els raig del sol que passen entre les fulles. S'aixeca amb calma i mira amunt al cel. Aleshores desplega les ales i s'enlaire amunt i vola cap a les muntanyes per donar-hi voltes, tantes com pugui, fins que la necessitat de descansar sigui tan forta que no li permeti batre les ales i es deixarà caure planejant a qualsevol lloc. És igual on. De moment vola.
 

0 comentaris.

Alguna cosa a comentar?