Pronúncia

Cada vegada més animades totes les amigues de les tomaqueres es trobaven enmig de la penombra escoltant sons de contrabaix per millorar la pronúncia de la paraula "cadira" els dilluns després de dinar.

Desesperació

Aaaaah! No tinc res a dir!!!

Ho intentaré en un altre moment. A escriure. Sí... ja faig respiracions llargues i profundes... I m'he pres un got d'aigua. I m'he mullat. Però no ha sigut culpa meva: quan estava bevent l'Esteve m'ha tocat l'espatlla, m'he espantat, m'he girat de sobte i el got, que per sort no s'ha trencat, ha caigut sobre l'Esteve. I s'ha enfadat perquè estava a punt de sortir a buscar el pa i ha anat a de canviar-se. De l'espant i de tot plegat m'ha augmentat el considerablement el pols i he agafat molta calor; m'he anat a rentar la cara i a refrescar-me una mica però s'ha d'arreglar l'aixeta i l'Esteve encara no ho ha fet i llavors s'ha esquitxat tota la camisa que era neta d'avui!

4 escenes, la primera sense contingut..

En una petita habitació trobem una sargantana espantada buscant una sortida que, tot i que és just al seu darrere, no la sap trobar.

Just al pis de sobre la Cris acaba de llançar la camisa al racó de la roba bruta. Allà s'hi estarà uns dies fins que la seva mare, amb crits, l'haurà recollit i deixat al cove de la roba bruta.

Ahir al vespre al pub de l'estació, la Cris i l'Èric van jurar-se amor etern i dues hores més tard, l'Èric marxava abraçat amb la Mercè i la Cris amb en Ferran.

Al sopar de final de curs, la Cris, feta un embolic havia marxat plorant just abans de començar les postres. El Ferran de la Mercè va intentar seguir-la per donar-li ànims. Va perdre el temps i va guanyar uns morros de la Mercè.