Un dia qualsevol

Escrit per Peix - dilluns, 9 de juny de 2008
El Japó prohibeix els tomàquets de sucar el pa

Un simple titular que va sortir a totes les notícies va fer esclatar la ira de tot un país. No podíem permetre que la nostra comunitat del Japó es quedés sense pa amb tomàquet! Vaig mirar per la finestra i mig centenar de persones amb pancartes ens invitaven a anar amb ells fins l'ambaixada del Japó. Vaig cridar a l'Enric i la Marta que m 'acompanyessin. La Mercè encara dormia però amb els crits del carrer es va despertar i no havíem tingut temps d'agafar la cartera i les claus que ella ja era a baix esperant-nos. L'Enric va trucar l'Ignasi. Van quedar que ja ens trobaríem davant l'ambaixada.

La majoria de carrers de la ciutat havien quedat paralitzats. Milers i milers de persones caminaven cap a la mateixa direcció. El camí que vam agafar cap a l'ambaixada passava per la majoria de restaurants japonesos: no en va quedar ni un de sencer. Era impressionant veure la gent com entrava i saquejava tot el què podien i molts portaven "tupers" on van guardar-se el màxim de menjar que els va cabre. Llàstima que no hi vam pensar en això. Quan vam arribar a l'ambaixada, la policia local ja s'havia ajuntat amb nosaltres i corria el rumor que els guardes japonesos no ens farien res ja que s'havien aficionat al menjar d'aquí. En un tres i no res ja ens vèiem tots llençant a tort i a dret pedres i més pedres.

El govern Japonès en assabentar-se del rebombori va anar fins a la nostra ambaixada situada al centre de Tòquio, van detenir l'ambaixador i li van aplicar el càstig més gran que es podia aplicar als ambaixadors segons la lleig vigent: Depilació d'una cella i mitja.

Per sort, amb l'ajuda d'un mediador de l'ONU, l'afer no va anar més lluny. El nostre govern va pagar tots els desperfectes que vam causar a l'ambaixada i a tota la seva comunitat, va declarar el Sukiyaki menjar tradicional i va reeditar els dibuixos d'Història de Catalunya, ara però amb dibuixos d'estil manga. El govern Japonès per la seva banda va tornar a acceptar els tomàquets de sucar el pa sempre i quan les llavors no fóssim més grans que mig gra d'arròs, va pagar tota la teràpia psicològica al nostre ambaixador, va declarar ciutadana d'honor a la Carme Ruscalleda i va crear associacions sardanistes per tot el país.
 

2 comentaris.

  1. Mariona - 10 de juny de 2008 a les 20:06
    xDDD

    és mooolt bo!!
    Mira fins i tot he trobat un bonhome Pujol japonès!

    http://www.elpais.com/recorte/20070925elpepuint_1/LCO340/Ies/Camara_Baja_Parlamento_japones_elige_Fukuda_primer_ministro_sustitucion_Abe.jpg

    si assembla eh...

    vagi bé!
  2. Peix que no sap oblidar - 11 de juny de 2008 a les 10:20
    Si no fos pels ulls m'hauria confós!
    Observació: podem afirmar a simple vista que porta unes ulleres realment maques i que es tenyeix els cabells.

    Celebro que t'hagi agradat el petit conte!!!
    De fet, ara mateix he deixat el despatx ple de serpentines i confeti, visca!

Alguna cosa a comentar?