Prova. l'acudit II

Escrit per Peix - dissabte, 16 de juny de 2007

L'endemà, a la mateixa hora, el cambrer està netejant la barra. En Miquel obre la porta i entra al bar. S'asseu al mateix lloc d'ahir i demana tres whiskys. El cambrer igual o més sobtat que el dia anterior li serveix pensant si és moral o no donar de beure a aquest senyor. És alcohòlic? Ha tingut un daltabaix en la seva vida que l'han portat a la beguda? Se'l mira un moment. Seriós i capficat en les seves coses. És igual, es diu, mentre no faci res no és el meu problema.
En Miquel se'ls veu tots tres seguits, un rere l'altre. Així que deixa el tercer got a la barra paga, agafa el seu maletí, s'aixeca i surt del bar.



Ja porta més de dues setmanes amb la mateixa rutina, arriba ben vestit amb el seu maletí, s'asseu al mateix lloc, demana tres whiskys, se'ls beu, paga i marxa. El cambrer, davant d'aquesta situació tan absurda ha comentat als amics del barri i a clients del Toc Cafè si saben d'on ha sortit aquest home misteriós i aparentment alcohòlic. Ningú en coneix gran cosa, només se sap que va arribar d'una altra ciutat, viu sol, i treballa de gestor a la gestoria aprop del bar.
Arriba un punt, que a l'hora dels tres whiskys, la meitat del barri se'n va al bar a veure si és cert o no el què explica el cambrer. La gent no sap què pensar. Aconsegueixen després de dies de demanar-li, convèncer al cambrer que li pregunti perquè es pren tres whiskys a la mateixa hora cada dia:
-Molt senzill- respon en Miquel -Fa cosa de dos mesos viva junt amb els meus dos germans. Per causes de feina ens vam trobar d'un dia per l'altre que tots canviàvem de feina a diferents ciutats. Per no perdre el costum del whisky de les quatre de la tarda, vam decidir que fóssim on fóssim sempre a la mateixa hora ens prendríem cadascú tres whiskys: un a la meva salut i els altres dos a la salut dels meus germans.

Continua llegint...

 

Prova. l'acudit

Category: Escrit per Peix - divendres, 1 de juny de 2007

En una calorosa tarda de principis de juny el cambrer del Toc Cafè està acabant de netejar la barra quan en aquell precís instant entra un home que li canviarà la seva rutina durant uns quants mesos. Aparentment normal, ben vestit, pantalons foscos i una camisa blanca amb fines ratlles verticals d'un verd clar. Les sabates, negres, semblen noves; podrien ser acabades d'enllustrar. Porta un maletí marró gastat per les vores amb una sivella que sembla a punt de trencar-se. Treballa en una gestoria prop del Toc Cafè.
El cambrer algun cop l'havia vist passar però no recorda mai haver-lo vost entrar. El gestor, que podríem anomenar Miquel, de fet no té gaire importància el nom ja que simplement servirà per no posar-li l'etiqueta de gestor i prou, s'asseu a la barra davant del cambrer i li demana tres whiskys.
-Tres whiskys?
-Sí sí, tots tres alhora.
Davant d'un fet tan estrany el cambrer dubta un moment i serveix els tres whiskys sense dir res.
En Miquel se'ls veu tots tres seguits, un rere l'altre. Així que deixa el tercer got a la barra paga, agafa el seu maletí, s'aixeca i surt del bar.

Continua llegint...