En una calorosa tarda de principis de juny el cambrer del Toc Cafè està acabant de netejar la barra quan en aquell precís instant entra un home que li canviarà la seva rutina durant uns quants mesos. Aparentment normal, ben vestit, pantalons foscos i una camisa blanca amb fines ratlles verticals d'un verd clar. Les sabates, negres, semblen noves; podrien ser acabades d'enllustrar. Porta un maletí marró gastat per les vores amb una sivella que sembla a punt de trencar-se. Treballa en una gestoria prop del Toc Cafè.
El cambrer algun cop l'havia vist passar però no recorda mai haver-lo vost entrar. El gestor, que podríem anomenar Miquel, de fet no té gaire importància el nom ja que simplement servirà per no posar-li l'etiqueta de gestor i prou, s'asseu a la barra davant del cambrer i li demana tres whiskys.
-Tres whiskys?
-Sí sí, tots tres alhora.
Davant d'un fet tan estrany el cambrer dubta un moment i serveix els tres whiskys sense dir res.
En Miquel se'ls veu tots tres seguits, un rere l'altre. Així que deixa el tercer got a la barra paga, agafa el seu maletí, s'aixeca i surt del bar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada