Prova. l'acudit II

Escrit per Peix - dissabte, 16 de juny de 2007
L'endemà, a la mateixa hora, el cambrer està netejant la barra. En Miquel obre la porta i entra al bar. S'asseu al mateix lloc d'ahir i demana tres whiskys. El cambrer igual o més sobtat que el dia anterior li serveix pensant si és moral o no donar de beure a aquest senyor. És alcohòlic? Ha tingut un daltabaix en la seva vida que l'han portat a la beguda? Se'l mira un moment. Seriós i capficat en les seves coses. És igual, es diu, mentre no faci res no és el meu problema.
En Miquel se'ls veu tots tres seguits, un rere l'altre. Així que deixa el tercer got a la barra paga, agafa el seu maletí, s'aixeca i surt del bar.



Ja porta més de dues setmanes amb la mateixa rutina, arriba ben vestit amb el seu maletí, s'asseu al mateix lloc, demana tres whiskys, se'ls beu, paga i marxa. El cambrer, davant d'aquesta situació tan absurda ha comentat als amics del barri i a clients del Toc Cafè si saben d'on ha sortit aquest home misteriós i aparentment alcohòlic. Ningú en coneix gran cosa, només se sap que va arribar d'una altra ciutat, viu sol, i treballa de gestor a la gestoria aprop del bar.
Arriba un punt, que a l'hora dels tres whiskys, la meitat del barri se'n va al bar a veure si és cert o no el què explica el cambrer. La gent no sap què pensar. Aconsegueixen després de dies de demanar-li, convèncer al cambrer que li pregunti perquè es pren tres whiskys a la mateixa hora cada dia:
-Molt senzill- respon en Miquel -Fa cosa de dos mesos viva junt amb els meus dos germans. Per causes de feina ens vam trobar d'un dia per l'altre que tots canviàvem de feina a diferents ciutats. Per no perdre el costum del whisky de les quatre de la tarda, vam decidir que fóssim on fóssim sempre a la mateixa hora ens prendríem cadascú tres whiskys: un a la meva salut i els altres dos a la salut dels meus germans.
 

0 comentaris.

Alguna cosa a comentar?